La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya és la degana de les Societats Catalanes d¡Amèrica. Pel maig de 1840, un grup de catalans es reuneix i acorda presentar al governador i capità general de l’illa de Cuba una instància en què es demana llicència per a l’establiment d’una societat que agrupés tots els fills de Catalunya residents a l’Havana. Però calgué esperar fins que, definitivament i oficialment, el primer d’agost de 1841 neix a la vida pública la primera entitat de beneficència de Cuba i Amèrica, amb el lema simbòlic de: "PER LA CARITAT I PER CATALUNYA". Els seus fundadors foren Antoni Font i Guasch i Josep Gener i Guasch.

Creada amb finalitats benèfiques i filantròpiques a favor dels catalans necessitats i desvalguts, manté aquest caràcter durant els seus primers cent anys d’existència, arribant a convertir-se en una de les societats més poderoses de l’illa a causa de l’engrandiment econòmic i social dels seus membres. Actualment continúa amb aquesta labor no només amb els catalans nascuts a Catalunya sinó també amb els seus descendents, amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya. Té actualment 1.500 socis que paguen una quota d’un pes mensual.

Els primers anys de vida de l’entitat transcorren agradablement, encara que no sense esculls, però més endavant vénen els anys durs de les guerres independentistes cubanes i el col.lapse del món colonial ibèric a ultramar, per la qual cosa la Societat redueix notablement les seves llistes d’associats. Tanmateix, l’entitat continuà la seva activitat, passant per diferentes fases de devallada i de recuperació. A partir del triomf de la Revolució Cubana es produeixen a Cuba unes transformacions radicals en l’aspecte polític, econòmic i social, i la Beneficència Catalana va haber de fer importants esforços per a mantenir-se viva.

Les últimes dècades de l’entitat es poden resumir en cinc etapes:

  • Els anys de renovació i enfortiment (1941-1948)

  • La dècada gloriosa ((1949-1958)

  • Els anys de decadència (1959-1969)

  • Els anys d’estancament (1970-1979)

  • Els anys de revitalització (1980-1990)

L’any 1990, any del 150 Aniversari de la fundació de la Societat, s’inicia el projecte de rehabilitació de la seu de la Societat, ubicada al carrer Consulado, 68 (Generalitat de Catalunya, Col.legi d’Aparelladors i Iberdrola). L’edifici es trobava en aquells moments en un estat de deteriorament molt important a nivell estructural i, a més, la Societat també patia una situació delicada pel que fa a l’existència de recursos materials i econòmics.

Paral.lelament s’impulsa, amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions i entitats catalanes, un innovador projecte cultural que tenia com a objectiu difondre la cultura catalana i recuperar la història de la Societat i dels catalans acollits a Cuba al llarg de diferentes generacions. Però és a partir de 1999 quan es comencen a crear els diferents grups o seccions i la Societat esdevé també una mena d’ambaixada cultural i "espiritual" de Catalunya, sense que per això hagi perdut el seu caràcter benèfic per a tots els catalans i descendents que resideixen a Cuba.

Les seccions culturals que funcionen actualment són:

- La Biblioteca

  • L’Esbart Montserrat

  • La Coral infantil Albada i la Coral d’adults Rossinyol

  • L’Escola de puntaires

  • L’Escola de Gralles i d’Instruments Tradicionals

L’Arxiu "Pompeu Fabra" es va constituir institucionalment a l’octubre de 1992, adscrit a la Comissió de Biblioteca de la Junta Directiva de la Sociedat, la qual a partir d’aquell moment, passà a denominar-se Comissió de Biblioteca i Arxiu.

Al desembre del mateix any, el pare dels escolapis Joan Florensa i Parés arribà a L’Havana amb l’objectiu d’assessorar les tasques d’organització i classificació dels fons documentals de l’Arxiu. És en aquest moment quan s’inicia la tasca de recuperació de la documentació, després d’alguns anys d’abandonament. També van col.laborar en aquesta labor Fe Iglesias Garcia i Olga Montalván Lamas, amb l’objectiu de conciliar els criteris propis i de l’arxivística catalana aplicats pel Pare Florensa, amb els de caràcter general utilitzats en les classificacions d’institucions homòlogues cubanes.

Desprès de la seva partida, la relació i la co.laboració tècnica amb el Pare Florensa continuà, la qual cosa donà com a resultat l’elaboració dels primers inventaris de l’Arxiu (1993 i 1994). L’any 1996, s’actualitzà l’inventari i en la seva Presentació, Ernesto Chávez Álvarez fa un acurat recorregut per les vicissituds que ha patit el fons documental des dels seus inicis, el qual és una aportació molt valuosa per a entendre el seu estat actual.

La documentació conservada per l’Arxiu procedeix de diferents entitats, però la major part dels documents són del fons propi de la Societat:

  • Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya

  • Centre Català

  • Foment Català

  • Orfeó Català de l’Havana

  • Fons especial reservat (dipòsits de diverses procedències)

Pel que fa al fons propi, cal dir que hi ha part de la documentació al Museu-Biblioteca Balaguer -Fons de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya-, de Vilanova i la Geltrú, i possiblement també, a la Biblioteca Nacional de Catalunya -Fons de Ramon J. Planiol-, antic president de l’entitat (1940-1949) .

La tipologia documental és molt diversa: llibres d’actes, d’associats, de comptabilitat, correspondència, memòries, contractes d’arrendament, fotografies, planols ... En total, 41 metres lineals de documentació, centenars de fotografies (pendents de classificació) i 110 publicacions periòdiques. Cal dir, que una part de la correspondència s’ha escanejat i que es conserva una còpia en suport digital, en total 190 cd’s, dels quals 121 s’han tramès, en diferents fases, a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Des de 1999 l’Arxiu compta amb els serveis professionals de Lluïsa Ribot, Llicenciada en Informació Científica i Bibliotecologia, la qual ha continuat les tasques de descripció dels fons, amb l’elaboració de diferents catàlegs.

Fonts:

CHÁVEZ ÁLVAREZ, Ernesto. Llibre d’or (1941-1990). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992. 166 pàg.

Inventario Sociedad de Beneficencia de Naturales de Catalunya. La Habana: Archivo Pompeu Fabra, 1996. 44 pàg.

Entrevista amb Jorge Oller i Leila Benson